Días buenos, días malos y días promedio

Todos tenemos días buenos, días malos y días promedio… aunque deseamos que siempre sean días buenos la verdad es que, por estadística, no siempre es así.

Si tu expectativa es que así sea estás “condenado” a vivir decepcionado, insatisfecho.

¿Que pasaría si siempre esperases tener un día promedio? ¿Cómo afectaría eso a tus expectativas y sensaciones?

¿Cómo sería un buen día promedio?

Lo que marca la diferencia en tu salud, tus relaciones, en tu profesión y en todo, son tus hábitos.

Toma conciencia de cuáles son tus hábitos, mantén los buenos y sustituye los “malos” por “buenos”. En cada día busca cumplir esos hábitos del día promedio… llegarás lejos y disfrutarás del camino.

 

Lo que mal empieza mal acaba (y al revés, posiblemente)

Cuando uno empieza algo, construye algo, es importante que lo haga sobre unos buenos cimientos, una buena motivación, una verdad.

Aquello que empieza con una mentira, tanto a uno mismo como a la sociedad, antes o después cae por su propio peso, se paga con la credibilidad, se pierde la reputación…

Entonces, los requisitos básicos para empezar un proyecto son:

Seguir leyendo Lo que mal empieza mal acaba (y al revés, posiblemente)

“La bondad es la base de la felicidad y la salud”

Chökyi Nyima Rimpoché, monje y maestro de budismo tibetano en Nepal
Tengo 64 años. Nací en una aldea de Tíbet y vivo en Nepal. Soy monje budista y coordino siete monasterios. Soy célibe. ¿ Política? Si el gobernante fuese bondadoso, no cometería injusticias. ¿ Dios? El salvador eres tú, está en ti. China fue budista en el pasado y volverá a ser budista

Qué tal por Nepal?

Recuperándonos del terremoto, ayudando a la gente.

¿Los monjes ayudan?

Tras el terremoto, ordené abrir las puertas de mis monasterios. Seguir leyendo “La bondad es la base de la felicidad y la salud”

“A Espanya encara no es respecta la divisió de poders”

Eva Joly, excandidata a la presidència francesa; exmagistrada; activista contra la corrupció

L’edat em fa més intolerant amb els arrogants i més empàtica amb tots els altres. Vaig néixer a Noruega, on la igualtat es mama a l’escola. He estat magistrada, vaig ser candidata presidencial amb els Verds i soc eurodiputada.

Vostè investiga la corrupció: com s’ha de combatre?

Per començar, cal vigilar sistemàticament tots els que tenen el poder de corrompre’s, els que anomenem PEP ( politically, persones exposades políticament) .

Fiscalitzar-los a tots ad cautelam?

PEP és una definició universal que fem servir els investigadors internacionals contra la corrupció. Defineix els poderosos que han d’estar sota escrutini públic constant.

No és excessiu fiscalitzar-los abans que hagin comès cap mal?

Seguir leyendo “A Espanya encara no es respecta la divisió de poders”

“En España la división de poderes aún no se respeta”

Eva Joly, que fue candidata a la presidencia francesa; exmagistrada; activista contra la corrupción

La edad me hace más intolerante con los arrogantes y más empática con todos los demás. Nací en Noruega, donde la igualdad se mama en la escuela. He sido magistrada, fui candidata presidencial con los verdes y soy eurodiputada. Colaboro con la Cuimpb y la Oficina Antifrau de Catalunya

 

Seguir leyendo “En España la división de poderes aún no se respeta”

Estudio la relació entre els humans i altres animals

Pauleen Bennett, antrozoòloga; estudia la relació entre els humans i altres animals

 

felicidad perros y humanosTinc 52 anys. Sóc australiana. Visc en parella en una granja a dues hores de Sóc doctora en Neuropsicologia. Lidero un grup d’investigació en Hem de fer tot el bé possible, i la meva manera és intentar millorar la relació entre humans i animals

 

 

Estudia la relació entre les persones i les seves mas­cotes?

Sí, perquè crec que si millorem aquestes relacions el benefici s’estendrà a les relacions amb altres animals i amb l’entorn. M’encanta la meva feina!

És una sort.

M’omple de satisfacció que part de les nostres investigacions estiguin canviant la legislació a Austràlia; per exemple, s’ha prohibit que es talli la cua als gossos.

Al Festival de Yulin, a la Xina, es mengen deu mil gossos d’una tirada.

D’acord, tallar-los la cua no és el pitjor, encara que és innecessari i causa molt dolor. L’important és que la gent entengui que no podem fer-los el que ens dóna la gana.

Vostè, quan ho va entendre?

Jo vaig estudiar Psicologia per dedicar-me als humans, però llavors va morir el meu gos i l’efecte va ser devastador. Em vaig adonar de la importància de la relació entre humans i gossos i que poc que en sabem.

Què cal saber?

Tenim cura de la mascota, l’ alimentem, la, i de vegades gastem molts dinersper salvar-los la vida en lloc de practicar-los l’eu­tanàsia i comprar-nos un altre gos.

Un gos, un gat…, no són un objecte.

Tampoc no ho és un vedell. Entendre com el nostre cervell classifica els animals és molt interessant des del punt de vista psicològic.

També ens preocupa el nostre fill i no els que moren a dojo a causa de la fam.

Dilucidar com s’estableixen aquelles línies divisòries entre nosaltres i amb altres espècies ens serveix per repensar-les i ens dóna pistes de la nostra relació amb l’entorn i el món.

I què cal entendre?

La nostra arbitrarietat.

Com ens perceben ells, els gossos?

Tenen moltíssimes capacitats a l’hora de comprendre’ns. Crèiem que en els orígens de la relació entre humans i gossos van ser les persones les que van agafar els cadells de llop i se’ls van endur als seus campaments.

No va ser així?

Avui sabem que va ser una evolució conjunta. Fa mig milió d’anys alguns llops, potser els més febles, es van acostar als humans perquè això tenia avantatges per a ells. Va néixer com una relació simbiòtica que avui està molt arrelada al nostre cervell.

Què s’ha descobert els últims deu anys sobre aquesta relació?

Molt sobre el fet que els gossos comprenen molt bé els humans. Hi ha molta recerca, sobretot a Europa, que demostra que els gossos entenen coses com assenyalar, i això és una cosa que ni tan sols les mones no entenen.

Capten cap a on es dirigeix la nostra ­atenció.

Exacte. I si li poses davant un bol de menjar i li dius que no el toqui no ho farà, però si tanques els ulls s’hi acostarà. Entenen els nostres ulls i entenen que veure’ls és una cosa diferent de no veure’ls, i això és increïble.

A tothom qui tingui gos li semblarà ben normal.

En temes científics solem ser molt antropocèntrics, i fins ara crèiem que un gos no podia tenir capacitats com l’avaluació, la comparació, l’asso­ciació i la combinació.

Probablement ells saben més de nosaltres que nosaltres d’ells.

Fa tres-cents anys convivíem amb els ani-mals de manera estreta, ara hi ha persones que viuen sense cap contacte. Nosaltres portem gossos a les escoles perquè els nens sàpiguen que són animals càlids, i molts no han tocat mai un gos.

Però si Austràlia està plena de bestioles!

Han desaparegut de les ciutats, ja no hi convivim. L’ antrozoologia mostra com les mascotes milloren la vida dels seus amos. I tampoc no entenem com són d’essencials tots els animals per a l’equilibri del planeta.

Per què els gossos saben que arribarem a casa abans que hi arribem?

Hi ha investigadors que defensen que tenen certa capacitat telepàtica. Jo no ho crec, però hi ha tantes històries recopilades que no és forassenyat pensar-ho, alguna cosa hi deu haver.

Gossos i amos sincronitzen el batec del cor quan estan junts…

Així és, segons proves realitzades per la Universitat Monash d’ Austràlia, el lligam entre els gossos i els amos és tan fort que els seus cors se sincronitzen quan estan junts. Fins ara es creia que els gossos eren capaços d’interpretar les emocions i anticipar les intencions d’altres individus de la seva mateixa espècie.

…Ara sabem que són capaços d’interpretar les d’altres espècies.

Sí, segons un nou estudi de les universitats de Lincoln i de São Paulo, són capaços d’interpretar els estats d’ànim de les persones que no coneixen a partir de les expressions facials i el to de la veu, una capacitat cognitiva que només s’havia detectat en els éssers humans.

Ens comprenen?

Dels nostres estudis sorprèn que per a un nombre cada vegada més alt de persones, el seu gos ocupa el lloc número u en la seva escala d’afectes, per sobre del cònjuge o els fills.

Sorprèn, sí.

En aquesta societat la comunicació s’ha fet ­superficial, ràpida. Els gossos saben escoltar i saben estimar, omplen aquell afecte que com a éssers socials necessitem.

Font: La Vanguardia

 

Estudio la relación entre humanos y otros animales

Pauleen Bennett, antrozoóloga; estudia la relación entre los humanos y otros animales

felicidad perros y humanos
Tengo 52 años. Australiana. Vivo en pareja en una granja a dos horas de Melbourne. Doctora en Neuropsicología. Lidero un grupo de investigación en antrozoología en la Universidad de La Trobe. Debemos hacer todo el bien posible, y mi manera es intentar mejorar la relación entre humanos y animales

¿Estudia usted la relación entre las personas y sus mascotas?

Sí, porque creo que si mejoramos esas relaciones el beneficio se extenderá a las relaciones con otros animales y con el entorno. ¡Me encanta mi trabajo!

Seguir leyendo Estudio la relación entre humanos y otros animales

Cas 1

Fa 3 anys va arribar un noi de 23 anys a qui anomenaré Luis (no és el seu veritable nom, per raons òbvies).

Venia perquè estava molt angoixat, molt atabalat mentalment, abatut, sense tenir clar cap a on tirar (professionalment), etc. De 0 a 10 (0 és em sento fatal i 10 és em sento genial) ell avaluava el seu estat en un 2.

Quan li vaig començar a preguntar em va dir coses com:

Tota la meva vida he trobat raons per reprimir-me. He viscut reprimit (cal dir que el noi és gai)

Em sento perdut i amb por de seguir sense poder trobar un objectiu i motivacions.

Sempre trobo més motius per no fer les coses que per a fer-les.

Quant als seus objectius formulats en la primera visita van ser:

M’agradaria poder plantejar objectius o anar més o menys tirant a una cosa que jo vegi que em senti còmode, gaudiré.

No seguir tenint una forma de pensar tan destructiva. La història de mi mateix ha estat sempre de reprimir el que sentia. A vegades no sé per què em llevo del llit.

Hi ha dies que la meva ment em juga molt males passades. És inesperat. Puc estar una dia sentint que tinc un control total de les meves emocions i pensaments i d’altres que em sento molt deprimit. Sento com si anés a desenvolupar bipolaritat. A vegades parlo amb la meva mare i la acabo fent plorar i em sento fatal per preocupar-la amb la meva manera de pensar però li parlo amb total sinceritat perquè en aquests moments m’entra un corrent d’emocions i pensaments negatius que crec que sempre han format part de la meva i de la meva realitat. El que penso en aquests moments és que sempre ha estat inevitable anar cap a un futur pitjor, que cada dia va a ser mes dur i amb mes responsabilitats, i no sento que hi hagi res que valgui la pena tenir si per a això la teva vida ha d’estar cada vegada mes plena de problemes i responsabilitats, perquè penso que el temps dedicat a això és temps que no vaig a gaudir sinó a psarlo malament. En aquests moments m’entra un gran sensació de depressió i sento que no tinc energia ni raons per viure una vida on tota realitat es converteix en alguna cosa que fa por sobretot la idea de fer-se gran i guanyar responsabilitats que són el preu a pgar per aconseguir allò que vols, però en el meu cas no hi ha res sembli valer la pena desitjar. Però tmpoco vull convertir-me en la responsabilitat d’algú per ser incapaç de portar la càrrega de les meves pròpies responsabilitats. Només vull desaparèixer o poder tornar a començar. De vegades crec que el que més desig i el que mes necessito i em fa feliç desd petit és desaparèixer del món real i ficar-me en l’imaginari o en els llibres o sèries i sentir que sóc algú diferent. Penso que arribo un punt en què em vaig adonar que evadir-se de la realitat ja no seria tan fàcil, ja no em sentiria tan còmode i cada vegada seria més difícil trobar aquests moments que em fan feliç fora de la realitat.

En aquests moments sento una manca de desig per qualsevol cosa, d’aquí es deriva, crec jo, la por per ser incapaç de ser feliç i la por que a mesura que vaig creixent podrien anar augmentant les ganes d’abandonar la meva vida per hacber de carregar cada vegada amb moltes mes responsabilitats sense tenir algun motiu en què em doni suport i que em impulsi, invertint temps que no gaudeixo en això per obtenir coses que no desig i d’aquí es deriva un altre por, la por que si no fos capaç de carregar amb les meves responsabilitats algú es faria càrrec d’elles per la meva (o potser ningú). Abans que això seria preferible desaparèixer, tornar a començar. M’he centrat des de fa molt en la idea que era inevitable que tard o d’hora anava abandonar, abandonar per no sentir desitjos / motivacions, per tenir por de les responsabilitats i fins fa poc també per tenir por de ser qui sóc.

A les 6 setmanes el seu estat era de 8 sobre 10. Pel camí havia après a deixar de banda tots els pensaments negatius tòxics i a posar un altre tipus de pensament útil en el seu lloc, així com adquirir bons hàbits, etc.

El més important va ser: “he après a viure el dia a dia, un únic dia a la vegada”.

S’ho va creure, ho va aprendre i ho va fer. I la seva experiència va canviar dramàticament, per a bé.

Psicólogo coach en Barcelona. Procesos de cambio para la mejora personal y profesional. Sesiones presenciales y on line. Servicios de coaching personal, educativo, ejecutivo y empresarial. Cursos de coaching y PNL. 

Imagen pie de página Coaching Barcelona