Estudio la relació entre els humans i altres animals

Pauleen Bennett, antrozoòloga; estudia la relació entre els humans i altres animals

 

felicidad perros y humanosTinc 52 anys. Sóc australiana. Visc en parella en una granja a dues hores de Sóc doctora en Neuropsicologia. Lidero un grup d’investigació en Hem de fer tot el bé possible, i la meva manera és intentar millorar la relació entre humans i animals

 

 

Estudia la relació entre les persones i les seves mas­cotes?

Sí, perquè crec que si millorem aquestes relacions el benefici s’estendrà a les relacions amb altres animals i amb l’entorn. M’encanta la meva feina!

És una sort.

M’omple de satisfacció que part de les nostres investigacions estiguin canviant la legislació a Austràlia; per exemple, s’ha prohibit que es talli la cua als gossos.

Al Festival de Yulin, a la Xina, es mengen deu mil gossos d’una tirada.

D’acord, tallar-los la cua no és el pitjor, encara que és innecessari i causa molt dolor. L’important és que la gent entengui que no podem fer-los el que ens dóna la gana.

Vostè, quan ho va entendre?

Jo vaig estudiar Psicologia per dedicar-me als humans, però llavors va morir el meu gos i l’efecte va ser devastador. Em vaig adonar de la importància de la relació entre humans i gossos i que poc que en sabem.

Què cal saber?

Tenim cura de la mascota, l’ alimentem, la, i de vegades gastem molts dinersper salvar-los la vida en lloc de practicar-los l’eu­tanàsia i comprar-nos un altre gos.

Un gos, un gat…, no són un objecte.

Tampoc no ho és un vedell. Entendre com el nostre cervell classifica els animals és molt interessant des del punt de vista psicològic.

També ens preocupa el nostre fill i no els que moren a dojo a causa de la fam.

Dilucidar com s’estableixen aquelles línies divisòries entre nosaltres i amb altres espècies ens serveix per repensar-les i ens dóna pistes de la nostra relació amb l’entorn i el món.

I què cal entendre?

La nostra arbitrarietat.

Com ens perceben ells, els gossos?

Tenen moltíssimes capacitats a l’hora de comprendre’ns. Crèiem que en els orígens de la relació entre humans i gossos van ser les persones les que van agafar els cadells de llop i se’ls van endur als seus campaments.

No va ser així?

Avui sabem que va ser una evolució conjunta. Fa mig milió d’anys alguns llops, potser els més febles, es van acostar als humans perquè això tenia avantatges per a ells. Va néixer com una relació simbiòtica que avui està molt arrelada al nostre cervell.

Què s’ha descobert els últims deu anys sobre aquesta relació?

Molt sobre el fet que els gossos comprenen molt bé els humans. Hi ha molta recerca, sobretot a Europa, que demostra que els gossos entenen coses com assenyalar, i això és una cosa que ni tan sols les mones no entenen.

Capten cap a on es dirigeix la nostra ­atenció.

Exacte. I si li poses davant un bol de menjar i li dius que no el toqui no ho farà, però si tanques els ulls s’hi acostarà. Entenen els nostres ulls i entenen que veure’ls és una cosa diferent de no veure’ls, i això és increïble.

A tothom qui tingui gos li semblarà ben normal.

En temes científics solem ser molt antropocèntrics, i fins ara crèiem que un gos no podia tenir capacitats com l’avaluació, la comparació, l’asso­ciació i la combinació.

Probablement ells saben més de nosaltres que nosaltres d’ells.

Fa tres-cents anys convivíem amb els ani-mals de manera estreta, ara hi ha persones que viuen sense cap contacte. Nosaltres portem gossos a les escoles perquè els nens sàpiguen que són animals càlids, i molts no han tocat mai un gos.

Però si Austràlia està plena de bestioles!

Han desaparegut de les ciutats, ja no hi convivim. L’ antrozoologia mostra com les mascotes milloren la vida dels seus amos. I tampoc no entenem com són d’essencials tots els animals per a l’equilibri del planeta.

Per què els gossos saben que arribarem a casa abans que hi arribem?

Hi ha investigadors que defensen que tenen certa capacitat telepàtica. Jo no ho crec, però hi ha tantes històries recopilades que no és forassenyat pensar-ho, alguna cosa hi deu haver.

Gossos i amos sincronitzen el batec del cor quan estan junts…

Així és, segons proves realitzades per la Universitat Monash d’ Austràlia, el lligam entre els gossos i els amos és tan fort que els seus cors se sincronitzen quan estan junts. Fins ara es creia que els gossos eren capaços d’interpretar les emocions i anticipar les intencions d’altres individus de la seva mateixa espècie.

…Ara sabem que són capaços d’interpretar les d’altres espècies.

Sí, segons un nou estudi de les universitats de Lincoln i de São Paulo, són capaços d’interpretar els estats d’ànim de les persones que no coneixen a partir de les expressions facials i el to de la veu, una capacitat cognitiva que només s’havia detectat en els éssers humans.

Ens comprenen?

Dels nostres estudis sorprèn que per a un nombre cada vegada més alt de persones, el seu gos ocupa el lloc número u en la seva escala d’afectes, per sobre del cònjuge o els fills.

Sorprèn, sí.

En aquesta societat la comunicació s’ha fet ­superficial, ràpida. Els gossos saben escoltar i saben estimar, omplen aquell afecte que com a éssers socials necessitem.

Font: La Vanguardia

 

Escribir un comentario