Poc i suau

Ahir era al vestidor del gimnàs i vaig sentir una conversa entre dues persones en què un li deia a l’altre:

Amb els estiraments … Poc i suau.
A la que et passes un dia … Merda
A la que no fas … Merda.

Bé, per què poso això aquí? Perquè això val per a gairebé tot.

Poc i suau, amb continuïtat, s’obtenen bons resultats.

I una bona manera de fer-ho, així, poc i suau, és amb els mini hàbits.

Un nadó, en créixer, ho fa creixent lenta i suaument. Ningú creix 10 cms en un dia. Però tots creixen, un dia una mica, un altre dia una mica més … i hi ha qui arriba fins als 2’15 metres d’alçada … i fins i tot més.

El mateix amb un nadó en guanyar pes.

El mateix un nen que aprèn a parlar …

El mateix un nen que aprèn a socialitzar…

El ritme natural és lent i suau. No passa dels 2º C de l’hivern als 38ºC de l’estiu en un sol dia. Entre mig hi ha molts dies de transició: POC I SUAU

 

La gent ho fa lo millor que sap/pot

Encara que sembli mentida (jeje) la gent ho fa el millor que sap. Tant a nivell personal, com professional.

Encara que vegis a una persona i puguis pensar “aquest tipus no es mereix cap respecte” realment sí que s’ho mereix. És més, ho està fent (el que sigui) el millor que sap.

Quan algú et mira malament, et tracta malament, etc. ho està fent el millor que sap o pot.

Potser tu facis sempre tot tan bé com desitges … jo no.

Potser tu voldries fer les coses millor del que ho fas … jo si.

 

De vegades m’oblido d’això però intento tornar a prendre consciència el més aviat possible perquè m’ajuda a conviure i relacionar-me millor amb les persones.

I les persones super amables, super educades, super divertides, models a seguir, també ho fan el millor que saben. I molt probablement són conscients del que he esmentat en les línies superiors i per això tracten a totes les persones amb moltíssima consideració.